La professió mèdica, igual que altres professions que impliquen un alt grau de responsabilitat social, està regida per un conjunt de normes ètiques i deontològiques que busquen garantir la qualitat i la integritat en l'atenció als pacients. A Espanya, aquests principis estan recollits en el Codi de Deontologia Mèdica (d'ara endavant, "CDM"), elaborat i actualitzat per l'Organització Mèdica Collegial (OMC), que actua com una guia essencial per als professionals de la salut en la seva pràctica diària.
El CDM estableix els deures i obligacions dels metges tant cap als seus pacients com cap a la societat, altres professionals de la salut i la pròpia professió. El CDM aborda aspectes clínics i tècnics de la pràctica mèdica, incloent-hi directrius sobre la relació metge-pacient, el secret professional, la investigació mèdica, la formació contínua i la responsabilitat professional, entre altres temes.
El CDM regula també les interaccions entre els propis metges, subratllant la importància del respecte mutu entre professionals, i establint que els metges han de tractar-se amb cortesia, i que les crítiques han de ser constructives i fetes de manera respectuosa, evitant comentaris que puguin danyar la reputació d'altres metges. Així mateix, el CDM estableix que la relació jeràrquica entre metges no pot derivar en situacions de domini o abús.
La responsabilitat de protegir i assegurar el compliment del CDM recau principalment en els Collegis de Metges. Aquests collegis són institucions professionals que no només agrupen els metges collegiats en defensa dels seus interessos, sinó que també tenen la funció de vetllar pel correcte exercici de la professió mèdica i, particularment, pel compliment dels principis ètics i deontològics establerts en el CDM. En l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, aquesta funció de supervisió recau en el Collegi Oficial de Metges de les Illes Balears (d'ara endavant, "COMIB").
El procediment sancionador és el mecanisme a disposició dels Collegis de Metges per assegurar el degut compliment del CDM, podent finalitzar el procediment, en cas que es confirmi la comissió responsable d'una infracció, amb la imposició de sancions importants com multes, amonestacions (privades o públiques), o fins i tot amb la suspensió temporal de l'exercici de la professió.
En l'àmbit de responsabilitat del COMIB, el procediment sancionador ve regulat en el Títol VI dels seus Estatuts. El procediment sancionador s'inicia típicament arran de denúncia o queixa formulada per pacients o pels propis collegues de la professió. En la nostra experiència davant el COMIB, després de la recepció d'una denúncia o queixa es concedeix termini d'allegacions al denunciat perquè ofereixi la seva versió dels fets i, a continuació, es proposa la celebració d'una entrevista amb el professional denunciat i amb el denunciant. Tot i que no és preceptiu, recomanem a qualsevol metge que sigui citat a aquesta entrevista que hi vagi acompanyat d'un assessor jurídic, ja que, malgrat el to proper i informal de la mateixa, se li poden formular preguntes compromeses, i les respostes que s'ofereixin aleshores poden utilitzar-se com a prova en contra seva durant el procediment sancionador.
Després d'això, el COMIB sollicita l'emissió d'un Informe per part de la Comissió Deontològica del COMIB per pronunciar-se sobre la conveniència d'iniciar formalment un procediment sancionador pels fets denunciats. En cas que aquesta Comissió Deontològica consideri que no existeixen motius que aconsellin l'obertura de procediment sancionador, la denúncia serà arxivada; en cas contrari, s'acordarà l'inici de procediment sancionador.
Cal assenyalar que aquest Informe de la Comissió Deontològica al qual acabem de fer referència s'emet abans de l'inici del procediment sancionador i, per tant, abans que el denunciat pugui exercir els drets de defensa que li corresponen, inclòs per descomptat el dret de proposar prova de descàrrec. Per tant, l'Informe de la Comissió Deontològica emès en aquesta fase no pot tenir, segons la nostra opinió, per objecte el pronunciament sobre la comissió o no d'una infracció, sinó merament sobre si existeixen indicis suficients que aconsellin l'inici d'un procediment sancionador. Qualsevol decisió que excedeixi aquest nivell d'anàlisi podria estar condicionant el sentit de la posterior procediment sancionador i, per tant, vulnerant principis bàsics del procediment sancionador, inclòs el principi de presumpció d'innocència del denunciat.
El procediment sancionador davant el Collegi de Metges es desenvolupa, en general, seguint les mateixes fases i aplicant les mateixes garanties que un procediment sancionador comú. Això inclou l'aplicació de principis com els de legalitat, tipicitat, responsabilitat, proporcionalitat, entre d'altres. No obstant això, una particularitat d'aquests procediments és que són instruïts i tramitats per personal de la mateixa professió mèdica. El propòsit és que siguin els mateixos metges els que jutgin els seus collegues, la qual cosa assegura un alt grau de professionalització en la investigació dels fets i en la qualificació de les presumptes infraccions.
No obstant això, a causa del nombre limitat d'expedients sancionadors tramitats pels Collegis de Metges i, sobretot, a la manca de formació jurídica específica de molts dels intervinents, segons la nostra experiència, no és infreqüent que es produeixin errors en la tramitació dels procediments o que s'adoptin decisions que vulneren significativament les garanties de les parts involucrades. Per això, insistim en la importància que les parts involucrades en aquest tipus de procediments comptin amb un assessorament jurídic especialitzat.
A Araújo & Benetti, amb seu a Palma de Mallorca, som especialistes en Dret Administratiu i comptem amb una àmplia experiència en procediments sancionadors, inclosos procediments tramitats davant els Collegis de Metges, per la qual cosa no dubtin a contactar amb nosaltres en cas de requerir assessorament en aquest àmbit.
El contingut de la present publicació té caràcter merament informatiu. Qualsevol decisió o actuació basada en el seu contingut haurà de ser objecte del degut assessorament professional.